Voici un poème de Prévert composé lors de la grève des travailleurs de Citroën en 1933. Alors que la société est bénéficiaire et que l’usine- mère de Javel était remise à neuf afin d’en faire "la plus belle du monde", l’entreprise annonce une baisse de 18 à 20% des salaires. Les ouvriers de Citroën se mettent en grève et plus tard s’allient avec leurs camarades de Renault. La répression sera violente et donnera lieu à des centaines d’arrestations et de lourdes peines de prisons. Citroën finira par abandonner son projet de baisse de salaire. Le mouvement forcera l’entreprise Renault à abandonner...
Tinnarezza di casa Par mai ùn ni patiani È i maestri di scola Eddi ùn ni cunnisciani Di ghjornu è di notti Surrisi ùn ni faciani Erani i ziteddi Di tutti i suffrimenti Pagati pocu è micca Sgubbavani in silenziu Fastidiu passaghjeru Di i nostri cuscenzi A so vita i maiò L’aviani calcicata Fendu ni schiavi manzi Era vituparata Zitiddina fughjita À l’alba marturiata È noi ùn li vidimi Da l’africa à i Merichi Granitula suffrenti Porghja una manaredda Da chera una limosina Da stantà si un pezzu Ognighjornu ind’à noi Affacca a Mammapiera Lacaremi strappà Di i levi a catena È vedi a miseria Accasassi...